EL PETIT PRÍNCEP

El petit príncep, ens pot paréixer un llibre absurd, sobre un xiquet, que diu coses sense sentit. Ens pot paréixer un llibre per a xiquets menuts, un llibre infantil... I és així, és un llibre infantil, per la forma que està escrit, i per la forma, en un principi molt simple, però, realment, aquest llibre, ens conta el sentit de la vida, de l'amistat, i de l'amor.

 

En aquest llibre, l’autor ens dóna la seua visió sobre les estúpides idees que tenen els humans, i la simple, però vertadera intel·ligència dels xiquets. Ens parla que, quan les persones ens fem majors, perdem aquella alegria que ens fa viure, aquella ànsia, per saber i aprendre més coses, però que quan eres xiquets, estàs ple de preguntes sense resposta, com, perquè el cel és blau? Perquè les coses tenen la forma que tenen? Perquè quan plorem ens cau aigua pels ulls? Perquè...? Perquè...? Tot és un perquè, res te sentit, i volem saber-ho tot, conéixer coses noves. I això és el que aquest llibre vol “criticar”.

El Petit Príncep que viu a un petit planeta, l'asteroide B612, no ha eixit mai del seu planeta. Allí dins te tres volcans, on el príncep, dia a dia treballa en ells, perquè són les coses que ha de fer. A més hi ha una rosa, on el príncep, demostra tot el que sent, tot l’amor que té dins. A pesar d’haver-hi més, eixa flor és única. A més estan els Baobabs, uns arbres, que el petit Príncep ha de quitar, per què no fiquen les arrels, ja que podrien trencar el seu planeta. Els Baobabs, representen tot el fet roí, tot el que fa mal. I que dona una responsabilitat al Príncep, perquè es mantinga, en peu el seu planeta.
Un dia el petit príncep decideix anar-se’n del seu planeta, i visitar altres. En aquests nous planetes coneix a molta gent, un rei, un vanitós, un borratxo, un home de negocis, un fanaler, i un geògraf, tots aquests, demostren al petit príncep, que de major, es perd moltes coses. Ningú li agrada, mes que el seu, però el geògraf, li recomana que vaja a la Terra, on acaba coneixent una serp, una rabosa, i un aviador.

Quan el petit príncep i l'aviador es comencen a conéixer, el xiquet li demana que dibuixe un corder, però aquest home que de petit havia sentit que no encaixava en la societat, per un dibuix que va fer i que cap entenia, va dubtar a l’hora de fer-lo. Però en comptes de dibuixar un corder, va dibuixar una boa, amb un elefant dins. El príncep ho va reconéixer de seguida i li va dir que ell volia un corder, no això. I l’aviador ho va intentar, una vegada darrere d’altra, fins que va dibuixar una caixa i li va dir al petit príncep que el corder estava dins. Aleshores el petit príncep es va quedar satisfet, ja que ell sí que veia el corder.
La caixa, ens diu que l’aviador estava tan fart, i frustrat, per no saber fer aquell dibuix, que la va fer, com a últim recurs. Parlant-nos de la imaginació que tenen els xiquets, i que est perduda, en l’edat avançada.
La rabosa, li ensenya el vertader significat de l’amistat, i l’amor, fent ús de la rosa. Amb què li diu, que per a ell, la seua rosa és única i especial, ja que és la que ell ama. I la serp és la clau per a tornar al seu planeta, amb tan sols un mos.
La història finalitza amb la mossegada, de la serp al príncep, perquè torne al seu planeta. Amb un comiat una mica trist amb l’aviador, que li havia agafat estima.

Aquest llibre, s’ha de llegir amb consciència, i pensant que el que està escrit té un sentit. El sentit de parlar-nos de la societat, de les persones, de la seua innocència, i de la importància que té un xiquet, ja que tots ho hem sigut, i quan arribem a la maduresa, ens tornem més refractaris i menys receptius, amb les noves coses. A mes es recalca “L’ACTITUD FILOSÒFICA” del petit príncep, que es passa tot el viatge fent-se preguntes, sense comprendre el perquè de les coses. Si ho traslladem a la vida reial, té tota la raó, i crec que tots els xiquets, i xiquetes menuts, adopten aquesta actitud, i fan filosofia.